Els infants mai diuen «prou!». I encara menys «ja n†hi ha prou!». Aquesta és la manera d†expressar-se de la gent adulta. Normalment, ells obeeixen. Tots aquests «prou!» ofegats poden convertir-se en una càrrega explosiva, en un recurs creatiu i revolucionari formidable. Que la balança es decanti cap a un costat o cap a l†altre depèn només de nosaltres, els adults. Un llibre dirigit a membres de l†administració de les ciutats i als seus tècnics, a urbanistes, a ensenyants, a estudiants, a mares i a pares†però també als infants.
Per ser feliços · El dret a jugar · On es pot jugar · No tenim lloc · Jugar gratis · Sense entrenador · Un dia per jugar · Sol · Jugar segurs · Millor els avis · A peu · La bicicleta és més democràtica · A l†escola hi anem tot sols · Les ciutats són trossos de món · Una vorera per a la família · Moltes places · Si construïu, nosaltres no juguem · Les cases són a prop perquè els amics han d†estar junts · E