Jordi Benito (Granollers, 1951 ? Barcelona, 2008) morí pràcticament com un pòtol dandi, damunt la taula, preparant nous projectes, a finals del que fou el sistema artístic en l?estat del benestar, sota els símptomes d?una gran crisi.
Arrenglerats en lleixes i caixes, el que fou celebrat com un dels artistes més radicals de l?art d?acció i artista de l?art total en instal lacions efímeres havia deixat en carpetes les notes a mà i la documentació de més de cent cinquanta projectes: idees com a imatges i documents com a obres d?art. S?hi reconeix una metodologia de treball acurada i posseïda per una no-distinció entre la vida i l?art, i, per tant, amb períodes de dificultats i oscil lacions. Aquest llegat rellevant, de més de 1.500 documents i més de 3.000 fotografies, va ser donat per la família al Museu de Granollers, el qual l?ha conservat, ordenat i catalogat a fi de posar-lo a l?abast dels estudiosos. La vàlua extraordinària del Fons Benito ve significada, tamb