Llibre de cites, reflexions i màximes del cantautor francès Georges Brassens. Georges Brassens, el trobador del nostre temps. Josep Maria Espinàs. Per mi, és com un déu. Si la cançó fos un Olimp, ell seria un dels déus principals. Lluís Llach. Els qui ens dediquem a explicar històries som fills tots una mica de Georges Brassens. Cada cançó de Brassens no és tan sols una poesia, és una novel la sencera, un món. Lluís-Anton Baulenas. Georges Brassens no ha estat ni serà mai un simple artista de varietats, mai un cantant ordinari intercanviable amb un altre. Perquè hi ha un fil vermell que travessa la seva vida i sosté la seva obra: una forma de pensar que ell s estima més anomenar una ètica . No va ser una forma de pensar fonamentada damunt certeses, ni un manual d axiomes i grans principis; més aviat un seguit d interrogacions successives que desemboquen en respostes fràgils i provisionals. Les reflexions i màximes d aquest recull són petjades d aquesta ètica,