L any mil nou-cents trenta sis, sense ser conscients del que passava, tenia lloc el primer èxode d'alguns dels infants, provocat pels pistolers i incontrolats,. Això passava mentre la població en general sortejava les dificultats pròpies d una guerra, la Guerra Civil, i suportava l'entrada dels nacionals a la ciutat de Lleida, una ciutat que aleshores era un lloc trist, destrossat. Aquests usurpadors van topar amb la mirada de les cares de les mares lleidatanes, plenes de desànim horror en trobar-se les seves llars saquejades o malmeses i, mentre al mateix temps, bressolaven aquella nena o nen de tres anys. Aquest llibre vol mostrar, des de la mirada d un nen, però amb el coneixement acumulat d un adult, què representa viure en un estat polític d'un sol partit cooperant amb el cos militar i el catòlic, resultant una dictadura repressiva, on els infants no van conèixer res més: classificacions, negació de la seva llengua i engany de la veritat mitjançant la l