A les darreries del segle XIX, Catalunya visqué un moment de plenitud, creixement econòmic i reafirmació nacional. Començaren a aparèixer noves actituds culturals marcades per una forta voluntat de transformació de la societat. Així nasqué el modernisme català, el primer corrent organitzat per fer de Barcelona i de la cultura catalana una barreja de tradició local i cosmopolitisme, de modernitat i universalisme al mateix temps.
El llegat artístic fou enorme. L'arquitectura modernista barcelonina, de formes curvilínies i fantasioses, és ben reconeguda arreu del món, però hi ha molts més fruits d'aquella època eclèctica i creativa. Una època que també es va expressar a través de la pintura, l'escultura, la literatura, la música o la dansa gràcies a artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Josep Llimona, Joan Maragall, Adrià Gual i molts altres.
El modernisme va brillar amb personalitat pròpia a Catalunya i va assentar les bases de la nos